occitan de communication

Dictionnaire - Conjugaison

 




 

Pagina 1150 / 3476

desrengament nom masclin dérangement
desrengar (1) vèrbe trasitiu déranger
    COMPAUSAT: se desrengar vèrbe pronominal se déranger
desrengar (2) vèrbe destrasitiu
    1. accourir
    2. sortir des rangs locution
    VÉSER TANBEN:
desregar
desrespeichós adjectiu irrespectueux
desrespeichosament advèrbe irrespectueusement
desrespièch nom masclin irrespect
desrespondedoirament advèrbe irresponsablement
desrespondedoiretat nom femnal irresponsabilité
desrespondedor nom / adjectiu irresponsable
desreuladís adjectiu déréglable
desreulament nom masclin dérèglement
desreulamentar vèrbe trasitiu dérèglementer
desreulamentason nom femnal déréglementation
desreular (1) vèrbe trasitiu dérégler
    COMPAUSAT: se desreular vèrbe pronominal se dérégler
desreular (2) adjectiu irrégulier
desreularament advèrbe irrégulièrement
desreularetat nom femnal irrégularité
desreulat parceneg passat / adjectiu déréglé adjectif
desrevelhar vèrbe réveiller
desreversiu adjectiu irréversible
desreversivament advèrbe irréversiblement
desreversivetat nom femnal irréversibilité

Copyright © 2005-2025 Arve CASSIGNAC, Marc LAVAUD
tous droits réservés
contact@cassignac.fr
Dictionnaire papier: FNAC