occitan de communication

Dictionnaire - Conjugaison

 




 

Pagina 1345 / 3476

endeven nom masclin destin
endevenable adjectiu EMMERÇAR: endevenedor
endevendre VÉSER LA RASIGA: endevenir
endevenedor adjectiu
    1. sociable
    2. conciliant
    3. affable
endevenença nom femnal conjoncture
endevenençal adjectiu conjoncturel
endevenençalament advèrbe conjoncturellement
endevenencièr nom conjoncturiste
endevénguer VÉSER LA RASIGA: endevenir
endevengut parceneg passat / adjectiu advenu
endevenh… VÉSER A: endeven
endevenida nom femnal destinée
endevenidor (1) adjectiu futur
endevenidor (2) nom masclin futur
endeveniment nom masclin évènement
endevenir (endevendre, endevénguer) (1) vèrbe trasitiu
    1. destiner
    2. survenir
endevenir;
    s'endevenir (endevendre, endevénguer) (2) vèrbe pronominal
    1. advenir verbe intransitif
    s'endevenir (endevendre, endevénguer) 2. coïncider verbe intransitif
    s'endevenir (endevendre, endevénguer) 3. se convenir
    COMPAUSATS:
    s'endevenir, endevendre, endevénguer que loquela (desdegunal amb subjontiu) advenir que
    (desdegunal amb subjontiu) arriver que
endevenir (endevendre, endevénguer) (3) vèrbe destrasitiu devenir
endevenisme nom masclin futurisme
endeveniste adjectiu futuriste
endevenit parceneg passat / adjectiu destiné adjectif
endevenitge nom masclin destination nom féminin
endeveras;
    a malas endeveras loquela
    1. à l'étourdie
    2. dans de mauvaises conditions

Copyright © 2005-2025 Arve CASSIGNAC, Marc LAVAUD
tous droits réservés
contact@cassignac.fr

Dictionnaire papier: FNAC